La veritat està en els detalls

Què és la veritat?

Podem afirmar que coneixem la veritat d'alguna cosa?

Sempre, quan parlem de la veritat, parlem de la nostra veritat, i moltes altres vegades és la veritat d'algú altre que adoptem com a nostra sense contrastar-la.

Quantes persones al món beuen suc de taronja perquè té molta vitamina C? Doncs un kiwi té molta més vitamina C que una taronja.

Quanta gent al món beu suc de taronja per curar-se o prevenir un refredat? I no està demostrat que el suc de taronja curi un refredat.

Quanta gent creu que els espinacs tenen molt ferro? I no en tenen gaire, més o menys com la resta de verdures.

Quanta gent creu que abans de Cristòfor Colom tothom pensava que la Terra era plana? I la gran majoria de la humanitat ja tenia acceptat, des d'abans de Crist, que la Terra era rodona.

Quanta gent creu que ara no es llegeix tant com abans? Quan fa menys de 100 anys que la majoria de la població sap llegir... El concepte abans hauria de ser molt curt. On són les estadístiques de vendes dels últims 40 anys, per exemple?

Quanta gent creu que la joventut d'avui dia és pitjor que els seus pares quan eren joves? Quan ja des de temps de Sòcrates es deia que el jovent estava perdut i que el món no anava bé.

Quanta gent pensa que és millor veure l'ampolla mig plena? I, en canvi, la veurem mig plena si abans estava buida i la veurem mig buida si abans estava plena. Per tant, tothom ho veurà d'una manera o una altra depenent de la seva deducció de l'estat anterior del recipient, no pas de si és pessimista o optimista.

Podríem continuar fins a l'infinit i aconseguiríem desmuntar gran part de les convencions, rituals, costums i creences que tenim els éssers humans. Necessitem tenir regles per saber què fer, saber què pensar i poder construir alguna cosa sòlida al nostre cervell... però independentment de si és una veritat absoluta o no.

La veritat absoluta, o com a mínim la posada a prova de les nostres creences amb la raó, la nostra i la dels altres, requereix un esforç que no ens podem permetre, ni per temps ni, moltes vegades, per ganes. O si ho posem a prova, simplement serà en un camp en concret.

Però el nostre cervell, independentment de la veritat objectiva, necessita construir el seu món sobre alguna cosa... siguin veritats o mentides. La qüestió és acceptar "veritats" per anar construint el nostre món "virtual".

Com la religió, que ha estat un autèntic self-service de "veritats" per a la humanitat, i aquest és un dels motius del seu èxit.

Tenim sort de la ciència, que ha donat veritats que acceptem com a certes, sinó seguiríem creient coses dels nostres avantpassats que ara ens semblen ridícules.

Viure una vida on es pugui qüestionar el món constantment és difícil, i el nostre cervell està dissenyat per sobreviure, no per qüestionar-se coses constantment, tret que ens hi esforcem.